Què és la Permacultura?
La permacultura és un sistema de disseny basat en l’observació, en la recollida intensiva de dades i en l’aplicació creativa de la imaginació, amb la intenció de crear entorns humans perdurables.
La permacultura pren com a guia els patrons naturals i l’ecologia, per integrar de manera harmònica i amb una perspectiva sistèmica totes les activitats humanes, amb la voluntat de generar més recursos i energia dels que s’han utilitzat.
En essència, proposa un camí coherent per aplicar una manera de fer responsable, plena de sentit i de respecte per la terra i per la vida.
Les 3 ètiques de la permacultura
La cura de la Terra
Aquest concepte es pot interpretar com una crida a dirigir la mirada cap als recursos naturals i els seus cicles. Especialment al coneixement, respecte i cura del sòl i a la nostra capacitat de mantenir i regenerar la seva fertilitat com a ingredient clau per sostenir la vida a la Terra.
Aquest component ecològic té com a objectiu l’ús i la gestió curosos i responsables de les bases naturals de la vida, ja que s’entenen com un regal de la Terra per a tots els éssers vius.
La cura de les persones
Aquest principi se centra en la necessitat de treballar de forma col·lectiva per generar un canvi, entenent que es comença per la mirada cap a un mateix.
Aquest component social ens fa entendre les desigualtats entre les diferents comunitats, fent evident que el progrés i benestar d’algunes, priva moltes altres de les seves necessitats bàsiques.
Cal apel·lar a la responsabilitat per arribar a un equilibri no només entre les necessitats individuals i col·lectives, sinó també entre la generació actual i les generacions futures.
Compartir amb equitat
Aquest principi ens convida a celebrar l’abundància de la natura al mateix temps que n’acceptem els límits. Des d’aquí comencem a construir una cultura veritablement permanent.
Aquest tercer component econòmic se centra en integrar la pràctica de l’autolimitació, perseguint el consum i la redistribució justa i equitativa dels excedents.
Reemplaçar la nostra dependència de l’economia global per economies domèstiques i locals ens orienta a reduir la demanda que mou les desigualtats actuals.