El 2025 va començar compartint informació a Telegram sobre les glans. Si vols participar al grup, contacta amb nosaltres. En concret, es va donar a conèixer un projecte del sud de la península,
Sabor de gla. Comercialitzen farina de gla i comparteixen receptes amb aquest producte.

Un article d’El Periódico sobre la prohibició de la cria de gallines a l’aire lliure com a conseqüència del risc de grip aviària ens ha preocupat. La lectura del
text oficial ens va revelar que, malgrat un títol molt contundent, la realitat tenia més matisos: “Queda prohibida la cria d’aus de corral a l’aire lliure. No obstant això, quan això no sigui possible, l’autoritat competent podrà autoritzar el manteniment d’aus de corral a l’aire lliure, mitjançant la col·locació, si fos possible, de teles o altres dispositius que impedeixin l’entrada d’aus silvestres, i sempre que s’alimentin i abeurin les aus a l’interior de les instal·lacions o en un refugi que impedeixi l’arribada d’aus silvestres i eviti el contacte d’aquestes amb el menjar o l’aigua destinats a les aus de corral.” Tot i així, s’ha generat un debat sobre la idoneïtat d’aquesta mesura per fer front a l’epidèmia de grip aviària, ja que castiga aquells que tenen les millors condicions per criar aus (amb accés a l’exterior, ja siguin camperes o ecològiques).

Un dels membres del col·lectiu va demanar ajuda per sol·licitar l’inici d’activitat ramadera per a autoconsum. En aquests casos és important tenir en compte on es troba la finca, ja que aquestes legislacions depenen de cada comunitat autònoma. En el cas de Catalunya, cal adreçar-se al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, mentre que per a finques aragoneses l’organisme competent és l’OCA (Oficina Comarcal Agroambiental). No hi va haver consens sobre si és millor dirigir-se primer a l’ajuntament o directament als organismes esmentats anteriorment, ja que acostuma a dependre del context de cadascú.

El xat de sobirania alimentària no va poder evitar el tema dels aranzels. Els aranzels impacten sobre el preu de l’alimentació animal. Es van fer aportacions molt interessants sobre l’ús d’aminoàcids sintètics, produïts principalment a la Xina, en l’alimentació d’aus i porcs. També es va explicar que una conseqüència indirecta dels aranzels sobre els aminoàcids podria ser l’augment del consum de soja, incrementant així els problemes ambientals generats per aquest cultiu. El resultat d’aquesta guerra d’aranzels probablement impactarà en el preu de la carn, perjudicant tant ramaders com consumidors. El cas dels aminoàcids sintètics és només un dels molts productes que poden veure’s afectats per aquesta guerra comercial. Serà interessant saber quins altres productes es veuran afectats i quines cadenes de conseqüències es derivaran.

Del preu de la carn es va passar a un debat recurrent i encès entre aquells que pensen que els animals no haurien de formar part del sistema, ni com a aliment ni com a element regenerador. Argumenten que l’agricultura i l’autosuficiència són sostenibles sense explotació animal. Des del punt de vista d’aquests col·lectius és una qüestió d’ètica i elecció. En canvi, d’altres defensen que els animals són necessaris per regenerar els sòls, per minimitzar els impactes d’una agricultura extensiva basada en l’ús de maquinària pesada i una gran demanda d’energies fòssils. Creuen que, en el nostre context social i climàtic, els animals han de formar part del sistema per poder alimentar-nos de manera autosuficient i sense grans inputs.

Sortint d’aquest debat es va recomanar el pòdcast Agricultura sintròpica d’Arriba lo Verde amb Pablo Ruiz Lavalle. Si us interessa, també es pot descarregar de manera gratuïta i legal el Manual d’agricultura sintròpica, de Roger Gietzen.

També es va compartir un article interessant sobre possibles mecanismes de compensació entre sequera i pastura per part dels herbívors en plançons de roure.

Durant aquests mesos tampoc hi van faltar consultes sobre plagues i malalties de les plantes. En aquest cas, van ser romanins probablement afectats per Xylella i faves afectades per rovell.

En el cas dels romanins, es va suggerir una infecció per bacteris del gènere Xylella, tot i que algunes persones opinaven que
aquests bacteris estan falsament incriminats. Es va remarcar la importància de la biodiversitat i es va aconsellar que, com sovint, una bona aportació de matèria orgànica ajudaria les plantes. També es va proposar l’ús d’extractes de compost per afavorir la presència de microorganismes beneficiosos. Es va recomanar també la lectura d’un
article sobre la Xylella i el seu control afavorint la presència d’insectívors i pol·linitzadors.

En el cas de les faves afectades per rovell, es van recomanar diferents tractaments tant preventius (purins de cua de cavall) com curatius (fermentats de llet, macerats d’all i bacteris làctics i també, en aquest cas, extracte de compost).

I per continuar amb els debats, es va obrir un fil amb un
article sobre llops i ramaderia al Pallars. I mentre discutíem sobre el paper dels llops en el sistema, ens vam assabentar que el Congrés acabava de tornar a autoritzar la caça de llops com a afegit a la llei sobre el malbaratament alimentari. Es va compartir l’enllaç a un documental sobre els llops a Galícia. Dins d’aquest debat ens vam preguntar pel posicionament de Revolta Pagesa.

Seguirem informant en futurs articles sobre el contingut del xat de sobirania alimentària.