Vivim un moment de grans desafiaments globals. La degradació ambiental, el canvi climàtic, la crisi energètica, la pèrdua de biodiversitat, la polarització social i l’augment de l’individualisme són símptomes d’un model de desenvolupament que ha trencat el seu vincle amb la natura i ha debilitat les nostres relacions humanes. Les respostes convencionals a aquestes crisis solen ser fragmentades, tècniques i parcials, quan el que necessitem amb urgència és una visió integradora, regenerativa i profundament humana.
La permacultura contribueix a abordar els problemes més complexos del nostre temps
Després d’anys d’estudi i d’exploració de camins per assolir la sostenibilitat, no se m’acut cap eina més poderosa per sanar els múltiples teixits danyats del nostre món que la permacultura, un enfocament de disseny holístic que integra principis ecològics, econòmics i socials per crear sistemes resilients, justos i sostenibles. No és que consideri que sigui l’única eina: l’agroecologia, la sociocràcia, les energies renovables, la tecnologia, la bioconstrucció… totes són vàlides en el seu context, però només la permacultura és capaç d’integrar-les totes i dirigir l’orquestra.
Aquesta eina de disseny pot, des de les seves ètiques i principis, contribuir a abordar els reptes més complexos del nostre temps, des de la regeneració del sòl fins a la revitalització de comunitats.
Dels problemes interconnectats a les solucions integrades
Un dels aportacions més importants de la permacultura és la seva mirada sistèmica. Mentre moltes disciplines, polítiques i tecnologies intenten resoldre problemes aïllats, la permacultura observa el conjunt i cerca les relacions entre els diferents elements d’un sistema, entenent les diverses interconnexions i tractant d’obtenir la màxima harmonia i eficiència entre elles.
La permacultura dissenya per convertir problemes interconnectats en solucions integrades, basant-se en l’observació dels patrons de la Natura, que tan bé funcionen.
Molts hem començat a entendre que la pèrdua de sòl fèrtil, la dependència dels combustibles fòssils, la contaminació de l’aigua, la marginació rural o l’augment de malalties cròniques tenen arrels comunes en un model desconnectat dels cicles de la vida.
La permacultura es mou des del centre de l’individu cap enfora. Connecta la persona amb la seva pròpia natura i la regenera per seguir avançant en la creació de comunitats locals fortament connectades per una base comuna de cura de la natura, de les persones i de repartiment just (les tres ètiques de la permacultura).
Economia circular en espiral positiva
Mentrestant, la cura dels recursos naturals com el sòl i l’aigua, l’energia o l’habitatge, es fa en format d’economia circular en una espiral positiva, regenerant l’ecosistema.
Proposa cicles tancats de nutrients, materials i energia. Dissenya sistemes on els residus d’un procés són el recurs d’un altre, imitant els patrons de la natura.
La riquesa és a les vores
Però una de les coses més belles de la permacultura és l’ús del principi natural que a les vores hi ha la riquesa.
La seva capacitat per integrar sistemes diferents en lloc de polaritzar. Sistemes diferents i fins i tot oposats, que en connectar-los per les seves vores genera un espai fèrtil de creativitat, innovació i riquesa.
Així com a la natura els límits entre ecosistemes (entre un bosc i un aiguamoll, o entre un riu i un desert) són zones d’alta biodiversitat, també en el social i l’humà, les trobades entre visions diferents generen noves possibilitats.
Restaurar l’essencial
Tanmateix, no dic que sigui fàcil. Així com l’aigua, en córrer injectada amb clor per una canonada vella, pot contaminar-se i perdre la seva essència, també les persones necessitem processos de restauració.
La contaminació de la vida rutinària en un món saturat de necessitats buides, feines sense sentit i una lluita constant per sobreviure ens desconnecta de la nostra pròpia natura i capacitats com a éssers humans, ens desconnecta de la resta de persones. Sovint ens trobem incapaços de superar les nostres pròpies guerres i, per tant, moltes vegades de col·laborar i remar juntes.
La permacultura ens ofereix una invitació profunda: dissenyar la vida amb sentit, en harmonia amb la natura i en cooperació amb els altres. Ens recorda que no necessitem tantes solucions màgiques ni tecnologies complexes per sortir de la crisi, sinó una nova manera de mirar, d’organitzar-nos, de viure.
En un món en crisi, la permacultura no és només una solució tècnica, sinó una proposta ètica, cultural i espiritual. Una forma de reconciliar-nos amb la Terra… i amb nosaltres mateixes.
Per això, convido a dissenyar des de dins, a reconnectar amb l’essencial, i a construir juntes un món on la vida pugui tornar a reverdir.